Les Carmelites-Vedruna reben la Creu de Sant Jordi després de 185 anys al servei del país.
rn
Una de les institucions distingida enguany per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi ha estat una Congregació religiosa: la Congregació de Germanes Carmelites-Vedruna. Se li atorga, diu el decret, “per la seva destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys realitza, singularment en el sector educatiu”.
rn
Aquesta “tasca destacada” sostinguda durant 185 anys, al servei de les persones i en diversos camps (sanitari, assistencial i social) i especialment en el camp educatiu i amb una línia pedagògica institucional clara, no és qualsevol cosa. És, doncs, del tot satisfactori, fer conscient a tota la societat de la pervivència en ella, durant molts anys i fins avui, d’institucions que, com aquesta, serveixen al país amb un compromís clar i constant.
rn
En l’actual moment de crisi i d’incertesa que vivim, és gratificant contemplar que com en molts altres àmbits, també en el d’una institució educativa com la protagonista d’aquest article, la gent no ha deixat de treballar, ni deixa de fer-ho, per tirar el país endavant.
rn
La fundadora i impulsora de la Congregació avui distingida, va ser una filla de Barcelona, Joaquima de Vedruna, una imatge de la qual és avui present a la façana de la Sagrada Família. Casada i després viuda de l’hereu d’una finca rural de Vic, el Mas Escorial, s’instal·là definitivament a viure-hi després que, prematurament, morís el seu espòs, Teodor de Mas.
rn
Anys després, amb els fills ja situats, va prendre la decisió de, com ella afirmava, « fundar germanes que volguéssin abraçar les necessitats dels pobles en educació i en servei als malalts pobres”. El projecte es posà en marxa a Vic el 26 de febrer del 1826, amb una primera petita escola a casa mateix de la Fundadora, el Mas Escorial.
rn
Ràpidament, la nova Congregació va agafar embranzida i, quan va morir la Fundadora l’any 1854 deixava una Institució consolidada que amb els anys arrbaria a fer-se present, només a Catalunya, a 135 poblacions, amb 89 escoles, a part hospitals i centres assistencials diversos.
rn
Avui, cent vuitanta-cinc anys després de la fundació, aquestes escoles són 36, amb una línia educativa que segueix inspirada en la pedagogia de la Fundadora. Dona cordial, afable i senzilla com tothom la recordava, educadora innata, plena de saviesa i de seny, va encetar una experiència educadora de compromís amb les persones i una pedagogia que és una aposta per les possibilitats creatives de l’amor.
rn
Catalunya li deu l’haver iniciat l’escolarització sistemàtica de les noies de les classes populars, especialment en l’àmbit de la Catalunya rural que, a les primeries del segle XIX no tenien cap possibilitat d’accedir a l’escola. Afavorir els sectors populars i impulsar la promoció de la dona des d’una opció educativa cristiana, van ser, des del principi, el compromís sostingut per la Congregació de les Carmelites-Vedruna.
rn
Actualment aquest compromís pren noves formes, doncs és del tot diferent la societat d’avui, primeres dècades del segle XXI, pel que fa a la dels primers anys del segle XIX. Però si Joaquima de Vedruna i la seva Congregació van significar una positiva contribució al desenvolupament del país, contribució que avui és públicament reconeguda, no hi ha dubte que això és per a la gent Vedruna actual, un estímul i una nova responsabilitat de servei, no només a Catalunya, sinó als quatre continents on avui es troba present.
rn
Mabel Burgell, ccv
rn
Abril 2011
rn
