Les escoles Vedruna de Catalunya hem obert diferents actes per commemorar el bicentenari de la congregació de germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. La data s’escaurà el 2026 i cada any posem l’accent en una paraula clau: origen (2023), presència (2024), futur (2025) i celebració (2026).
El primer curs (2022-2023) està dedicat a l’origen, a anar a les arrels, a partir de la publicació del llibre Viure anys i durar segles.
El segon curs (2023-2024) és el moment de subratllar la presència Vedruna al territori; un mapa turístic i d’una exposició itinerant mostren on són avui les escoles Vedruna i quina contribució han fet al nostre país.
El tercer curs (2024-2025) serveix per actualitzar el projecte educatiu i mirar cap al futur; amb la convocatòria d’una jornada de recerca d’història educativa de les escoles Vedruna i la trobada dels mestres d’aquesta institució per afrontar els nous reptes educatius.
I finalment, el quart curs (2025-2026) coincideix amb l’efemèride dels 200 anys i és el moment de culminar-la amb la celebració; amb un acte públic el 26 de febrer de 2026.
EXPOSICIÓ PART COMUNA DE LA FUNDACIÓ
Amb motiu dels actes de celebració dels 200 anys de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, la Fundació Vedruna Catalunya Educació impulsa aquesta exposició commemorativa. L’exposició explica el propòsit de la Congregació a l’hora de crear una xarxa d’escoles i posa en valor els elements claus del nostre Projecte Educatiu. Es pot visitar a totes les poblacions del nostre país on avui hi ha una escola Vedruna en actiu. Observareu que l’exposició té dues parts: una de comuna per a totes les poblacions i una segona part que exposa la història pròpia de cada escola.
L’exposició té lloc al Museu Etnològic del Montseny – La Gabella des del 18 de març al 3 d’abril.
La voluntat és deixar una empremta de la presència de cada una de les escoles Vedruna en les ciutats, pobles i barris on, avui, aquesta institució és present.
Pretenem, en aquesta exposició reflectir què ha estat i què és, avui, l’escola Vedruna de Catalunya en dos àmbits:
- El global del país amb una extensa presència en 33 poblacions.
- En la història concreta, única i particular de cada centre educatiu que va ser impulsat per les Germanes Vedruna.
En la mesura que sigui possible, volem que l’exposició sigui interactiva, és a dir, que a través de les propostes que et fem vagis descobrint per tu mateix què és i què ha estat l’escola Vedruna.
Situem-nos
El nom de les escoles
Els noms que han rebut les escoles al llarg del temps han estat molt variats i diferents en funció de les dates de fundació i dels espais concrets on s’han ubicat.
Molt sovint, de forma genèrica, l’escola Vedruna ha estat coneguda com l’escola de “les monges”, especialment en localitats petites o bé amb el nom de Carmelites.
A partir de l’any 2016, amb motiu de la creació de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, les escoles han pres, de forma genèrica, el nom de Vedruna en el seu títol “oficial”.
Estil Vedruna
Un estil educatiu amb trets propis
Joaquima de Vedruna va ser mare de 9 fills, 6 dels quals van arribar a l’edat adulta. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar, fruit de la seva experiència, la manera d’orientar l’educació que va transmetre a les seves germanes. Molt sovint s’ha qualificat la seva forma d’entendre l’educació amb l’expressió “pedagogia de l’amor”, basada en la creació d’un clima distès i motivador, que sigui capaç d’afavorir l’interès per aprendre i fer les coses bé, en un ambient estimulant que, si bé és d’exigència de qualitat en el treball, està del tot allunyat de la coerció i de la severitat. L’experiència de “mare” va servir per formular una pedagogia pròpia, innovadora a la primera meitat del segle XIX:
Algunes expressions recollides de Joaquima en són mostra:
- «La diligència tot ho pot».
- «Aprofiteu el temps que teniu, que per llarg que sembli sempre és curt».
- «Hem de treballar molt pel nostre propi bé i per fer el bé als nostres germans».
- «Fem de la nostra part tot allò que puguem».
- «Presteu molta atenció a les nenes que us han estat confiades».
- «No permeteu que cap nena marxi a casa enfadada, sinó que abans us heu de reconciliar amb ella i que s’adoni que l’estimeu i resti amb ganes de tornar».
- «Que les nenes s’adonin que les estimeu molt».
- «No poseu mala cara ni corregiu a crits, que ho engegaríeu tot a rodar».
- «S’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una bóta de vinagre»; «Porteu-vos amb molta dolcesa».
- «No feu distincions ni diferències entre pobres i riques, sinó que les heu d’estimar totes de la mateixa manera».
Ella mateixa –diuen les seves contemporànies– «es mostrava alegre i afable amb les nenes que rebien educació a les seves escoles, fins i tot en corregir els seus defectes, i es preocupava del seu aprofitament i d’ajudar-les en els seus problemes, com si fos la seva mare».
Per això deia a les mestres: «Heu de mirar les nenes que eduqueu com si fossin filles vostres». Sens dubte, tenia prou autoritat moral per dir-ho.
Propòsit
Amb perspectiva història, ens adonem que el propòsit de Joaquima es va centrar en una triple direcció:
- L’educació
- La salut
- L’atenció a les persones més desvalgudes
Aquests tres eixos són els motors que inspiren la creació d’escoles, l’impuls dels hospitals i la gestió de les cases de caritat de Barcelona i Vic.
Podem ben dir que són els eixos fonamentals del treball per a una societat del BENESTAR, que avui encara no hem resolt i que, en el moment en què va viure Joaquima, eren sectors desatesos i oblidats en un societat de contrastos socials molt forts. Les dades d’escolarització de les noies, per exemple era ridícul.
«Cap a finals del segle XVIII el balanç en el progrés de l’ensenyament de les nenes a Catalunya en general i en particular en els corregiments de Girona i Vic seguia essent decebedor, malgrat alguns avenços que s’han anat apuntant. Segons dades del 1797 a Catalunya hi havia 585 escoles de nens i 113 de nenes, a les quals, però, en proporció hi acudien menys nenes que no pas nens, ja que si de nois es comptabilitzaren 24.670 alumnes, de nenes només n’hi havia 3.967.»
(Extret de: Miquel Puig, «L’ensenyament de les nenes al segle XIII als corregiments de Girona i Vic: entre la caritat i l’ensenyament popular», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca, núm. 21, 2010.)
Actualment (amb dades de 2019), Catalunya té 5.441 centres educatius i un total d’1.103.123 alumnes.
La comparativa d’escolarització entre el temps de la infància de Joaquima i el nostre mostra el privilegi que significava poder anar a l’escola a finals del segle XVIII, quan l’educació estava reservada bàsicament als nois amb capacitat adquisitiva.
La “fórmula” de Joaquima per obrir escoles va ser, en els seus inicis, la de crear petites comunitats de germanes, que vivien del seu treball, per iniciar el servei d’educació i salut. Sovint van ser cridades pels ajuntaments, que no tenien recursos educatius i sanitaris. En la majoria de fundacions de la seva època, “escola” i “hospital” eren les dues cares d’un mateixa moneda.
Fila la història
CRONOLOGIA per filar la història de Vedruna:
1826: Naixement Congregació.
1831: Escola Vedruna Cardona (primera escola fora de Vic)
1854: Mor Joaquima de Vedruna
1855: Presència Vedruna a Madrid
1857: Primera presència Vedruna a València (Alcoi)
1860: Primera presència Vedruna a Andalusia (Cadis)
1922: Vedruna. Buenos Aires (Argentina)
1926: Centenari Congregació.
1940: Beatificació Joaquima de Vedruna
1948: Primera presència continent Asiàtic (Japó)
1955: Primera presència als Estats Units d’Amèrica
1957: Primera presència al continent Africà (R.D. Congo)
1959: Canonització de Joaquima.
1996: Instal·lació imatge de Joaquima a la Sagrada Família
2016: Creació de la Xarxa d’Escoles Vedruna Catalunya Educació
2016: 190 anys de la Congregació.
Projecte educatiu
Us presentem el Projecte Educatiu de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.
Un Projecte que explicita un estil d’educar inspirat en la Proposta Educativa Vedruna, i en el tarannà i en l’obra de Joaquima de Vedruna, en clau del segle XXI.
El Projecte orienta el propòsit educador de les escoles Vedruna perquè cada nen i nena, cada noi i noia pugui desplegar el bo i millor d’ell mateix.
El Projecte Educatiu és el marc de referència: és el punt d’inici i a la vegada la fita educativa.
Des de la Fundació Vedruna Catalunya Educació duem a terme aquest projecte en xarxa, centrant-nos en els sis eixos que impregnen la nostra manera d’educar:
01 La persona
02 L’entorn
03 Les actituds d’aprenentatge
04 Les maneres d’aprendre
05 Les competències del segle XXI
06 El moll de l’os del Projecte
Tot seguit, us convidem a aprofundir en cada eix, en el marc d’un estil educatiu que es caracteritza per la valoració de la persona i de les relacions interpersonals, en un clima familiar, senzill, proper i alegre que converteixi l’alumne en protagonista del seu procés educatiu. Un estil educatiu que es manté compromès amb el país i amb l’escola cristiana.
EXPOSICIÓ PART DE L’ESCOLA VEDRUNA ARBÚCIES
- És una exposició interactiva que consisteix en 4 plafons
- ALUMNI
Hi ha fotografies d’antics alumnes, també hi ha un apartat amb un album de fotos per recordar l’última trobada d’exalumnes. A més a més, es demana a les persones que vinguin a veure l’exposició una proposta per celebrar el 180 aniversari de l’escola, que es celebrarà el curs 24/25.
- RECORDA
Hi ha una línia cronològica amb imatges i text per tal de rememorar els canvis estructurals i organitzatiu de l’escola. Hi ha imatges antigues de l’escola l’edifici i de les aules, i també de com era la vestimenta de l’escola. - VENIM DE
En aquests dos plafons hi ha fotos antigues amb dates i explicació dels esdeveniments històrics importants de l’escola
- ANEM A
Hi ha una representació molt gràfica de cap a on anem cap a escola. És a dir quines metodologies utilitzem, quins són els aspectes importants de la nostra línia d’escola: plurilingüísme, creativitat, escola catalana, al servei del poble, atenció a la diversitat, sostenibilitat, pensament crític, felicitat, innovació proximitat , autonomia i treball en equip - EQUIP
En aquest plafó hi ha un joc del qui és qui, amb fotos de ex-treballadors de l’escola que han estat importants o que hi van treballar molts anys, on les persones han d’intentar recordar-ne el nom i 3 fotos de l’equip actual de l’escola.
- AMPA
En aquest plafó, hi ha informació sobre les tasques i projectes que fa l’Ampa i diferents fotos de grups de famílies que l’han format participant en diferents activitats
