Història

L’origen de l’edifici del Col.legi Vedruna d’Arbúcies cal buscar-lo l’any 1786, quan el Catedràtic del Seminari de Girona –i fill de la vila- mossèn Josep Torrent i Saleta va fer donació d’una casa amb hort al carrer Magnes per edificar-hi un hospital de pobres, que va ser acabat el 1787. Un patronat format per quatre persones -una de les quals era el rector de la parròquia- s'ocupava de l’administració i el funcionament de l’entitat benèfica, que va contractar un hospitaler per tenir cura dels malalts. L’any 1800 es va construir l’església annexa en el lloc que fins aleshores havia estat un hort. L’edifici constava de planta baixa, primer pis i terrat. El moviment de malalts era força escàs i per això tenia ingressos suficients amb els censos que cobrava i alguna donació que rebia. No obstant, l’expoliació feta per les tropes napoleòniques l’any 1809 va suposar una forta davallada en l’economia del centre, que durant un temps va estar regit per les religioses de Sant Vicenç de Paül.
L’any 1844, el patronat format pel rector de la parròquia Josep Deullonder, el notari Aleix Milans i l’hisendat Josep Lambert es va dirigir a Joaquima de Vedruna, de Vic, per tal que es fes càrrec de l’hospital. En una carta datada el dia 7 de desembre, consta que el procurador Francesc Pol ja s’havia entrevistat amb la Fundadora, però el tràmit per llogar el primer pis de la casa veïna per destinar-la a la comunitat va retardar una mica la signatura del contracte.
Entre el 8 i el 25 de febrer de 1845 Santa Joaquima va revisar l’edifici i les obres que s’hi duien a terme, que van costar 148 duros, 3 pessetes i 2 rals. Per ornar l’església es va comprar un retaule i catorze candalers.
Pel mes de maig va repetir la visita. Aquesta vegada per deixar instal·lada la comunitat, que estava formada per tres germanes. El contracte oficial, però, no es va signar fins el dia 7 de juliol, quedant establert, doncs, que es farien càrrec de l’hospital i de l’ensenyança de nenes, tan necessitada en aquella època. El col·legi es va obrir oficialment el dia 22 de juliol i pocs dies després es van comprar catorze cadires més ja que el nombre d’alumnes anava en augment. L’octubre de 1847 Joaquima va visitar novament l’escola arbucienca.
L’esforç de les germanes per tirar endavant era cada vegada més evident. El 1856, i després d’obrir-se una subscripció popular, es va construir una nova classe. Durant la 2ª meitat del segle XIX quan per algun motiu es passava una mala època, feien altres feines per sanejar l’economia de la casa, com ara planxar i brodar o fer classes a l’escola pública de nenes. La germana Josepa Berenguer va regentar durant vint-i-cinc anys aquesta escola, havent passat abans unes oposicions.
El 1877 el col·legi tenia noranta alumnes i quatre anys més tard es van aixecar dos pisos més, per tal de construir habitacions per a les alumnes internes.
A principis del segle XX mossèn Segimon Fugarolas va fer donació d’una casa annexa, mentre que el 1926 la Congregació va adquirir la de l’altre costat –coneguda popularment com can Barca-, que fins aleshores havia estat llogada. El 1934 es va construir un edifici en el pati, separat de l’antic, per tal d’ubicar-hi les classes i poder separar els malalts de les alumnes.
En esclatar la revolució del 1936, les germanes van deixar el centre, que va albergar, durant un temps, l’escola pública mixta per passar a ser, després, un alberg de refugiats.
Acabada la guerra les obres de restauració van ser sufragades per diferents famílies arbucienques i amb un bon donatiu de l’ajuntament. Els temps havien canviat. La legislació vigent aleshores no permetia que un hospital i un col·legi estiguessin ubicats en el mateix edifici, opinió compartida també per les Germanes Carmelites de la Caritat, que van encaminar els seus serveis a Arbúcies només cap a la tasca docent.
A la dècada dels 40 i dels 50, les alumnes assistien als diferents actes religiosos que s’organitzaven. El 1963 hi havia inscrites 180 nenes i 60 nens petits.
El curs 1974-1975 el Col·legi Nuestra Señora del Carmen esdevingué mixte, al fusionar-se amb el col·legi privat de nens d’Assumpció Pagespetit. En aquesta època es va reformar totalment l’edifici de can Barca i l’església i es va retirar del pati el sortidor dels peixos i la típica cova de la Mare de Déu de Lourdes.
A principis de la dècada dels 90 la titularitat va passar a la Fundació privada Mn Torrent Fugarolas Mataró, per tal de garantir la continuïtat del centre, que ja havia canviat la denominació de Nuestra Señora del Carmen per la de Col.legi Vedruna. Des d’aleshores l’escola ofereix les etapes d’educació infantil (1r i 2n cicle) i primària. Seguint el model educatiu de Joaquima de Vedruna i adaptant-se als constants canvis del nostre país, el Col·legi Vedruna d’Arbúcies continua al servei del poble.


Arxius d'interès



També et pot interessar...
Menjador gestionat pel Consell Comarcal

Menú escolar

Podeu consultar el menú escolar prement aquí.

llegir més »

Eixos vertebradors de l'Escola Vedruna de Catalunya

El nostre estil educatiu

VEDRUNA és un espai formatiu al servei de l’educació cristiana.La intuició pedagògica de Joaquima de Vedruna, enriquida al llarg del temps per l’ex...

llegir més »

Llibret de funcionament del centre curs 2017-2018

Benvolgudes famílies,  fent clic a sota on diu: Arxius d'interès, s'us obrirà el PDF del llibret de funcionament del centre del curs 2017-2018. ...

llegir més »